Pamela Palenciano està cansada, però això no és el pitjor. L’altra tarda, quan vam parlar amb ella a ‘La Ventana’, va aflorar un sentiment que resulta molt difícil dissimular: la por. És actriu i fa temps que passeja per teatres i escoles un monòleg, ’No solo suelen los golpes’, en el qual narra el drama de la violència de gènere. Sap de què parla; el va patir en primera persona. Però ha sigut capaç de convertir aquesta dolorosa experiència en un al·legat feminista en el qual, entre pinzellades d’humor àcid, retrata els estereotips més recurrents del masclisme. I, és clar, els miralls solen enlluernar al contacte amb la llum: per les coses boniques... però també per les lletges. I als –i les– carques no els mola la imatge que projecten. Per això insulten Pamela i la seva família i l’amenacen de mort. Igual que van amenaçar l’artista valenciana María Llopis, que es va plantar al Museu Picasso de Barcelona amb un grup d’alumnes vestides amb samarretes en les quals es denunciava el pintor.