El que va començar com l’intent de muntar una republiqueta, ha acabat reclamant llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia. Per anar a parar a 40 anys enrere no feien falta tantes alforges, en lloc de «president, posi les urnes» era suficient amb «president, doni’ns pantalons de pota d’elefant i jaquetes de pana». El viatge en el temps, això sí, no seria complet sense tornar a aquelles arcaiques campanyes de defensa de la llengua, ja saben, «El català, cosa de tots» i etcètera. En això destaca l’ANC (Associació Nacional del Rifle, delegació catalana) que ja que no serveix per a res i d’alguna manera ha de justificar subvencions, prebendes i minuts televisius, dispara contra tot el que no parli la llengua més bonica del món mundial.