És evident que la política catalana, l’espanyola i la intensíssima interrelació entre aquestes, ha entrat en una fase nova. L’elecció de Pere Aragonès i els seus primers passos al Govern estan apuntant cap aquí. Potser el rerefons d’una negociació de la qual mai sabrem l’abast i les dinàmiques concretes algun dia ens pugui explicar més coses. De moment, i vist des de fora, la dada és que la unilateralitat ha quedat fora del perímetre del Govern: els discursos incendiaris i retòrics han quedat de moment com a patrimoni dels ‘tuit stars’ independentistes més radicalitzats (i una mica friqui) i d’una ANC que ja fa temps que ha agafat un pendent identitari, essencialista i antipolític al qual s’haurà de prestar atenció.