El PP no és la CDU

Diumenge hi va haver eleccions al land de Saxònia-Anhalt, a l’antiga Alemanya comunista. És un land petit, de poc més de dos milions d’habitants, però les eleccions eren rellevants perquè han sigut les últimes abans de les federals del setembre, les primeres en les quals Angela Merkel no és candidata després dels seus 16 anys de cancellera. I la retirada de Merkel ha obert incògnites sobre si la coalició CDU-CSU, peça clau del PP europeu, continuaria sent el primer partit. Merkel captava vots en el centre, més enllà de la clientela conservadora de la CDU, i en les dues últimes eleccions regionals del març, a Baden-Württemberg i Renània del Nord-Westfàlia, la CDU va ser derrotada pels verds i pels socialdemòcrates de l’SPD. I hi ha enquestes que donen a la nova candidata dels Verds, Annalena Baerbock, com a guanyadora en les eleccions del setembre, per la qual cosa l’anomenada coalició semàfor, de verds, SPD (vermells) i liberals (groc) és una clara possibilitat que implicaria un canvi rellevant en el primer país de la UE. Però a Saxònia-Anhalt, la CDU s’ha enfortit a l’obtenir el 37% dels vots amb un augment de 7 punts mentre que Alternativa per Alemanya (AfD), el partit de la ultradreta que algunes enquestes donaven guanyador, ha perdut 3 punts i retrocedit al 20,8%. La distància entre la CDU i l’AfD, forta a l’Alemanya de l’Est, s’ha ampliat doncs a 16 punts. I l’esquerra de Die Linke, que a l’Est també recull vot de protesta, amb l’11%, ha perdut cinc punts. La conseqüència és que la CDU s’ha consolidat al derrotar amb claredat a la AfD mentre que els Verds, que aspiren a ser el partit guanyador al setembre, no han tingut el salt cap endavant que necessitaven de cara a les eleccions generals. I el candidat a la cancelleria de la CDU, Armin Laschet, continuador de Merkel i molt discutit per la dreta del partit, ningú li podrà discutir ja la seva posició. D’altra banda, el govern alternatiu encapçalat pels Verds ha perdut credibilitat. Cert, l’antiga Alemanya de l’Est no és terreny abonat per a un partit que encarna la sensibilitat ecològica de les noves i confortables classes mitjanes, però només un 6,1% a Saxònia-Anhalt desqualifica. Per això un polític de la dreta de la CDU ha dit que el tren d’Annalen Baerbock, la jove candidata dels Verds, ja ha descarrilat. Potser el més interessant és que la CDU, a l’oposar-se radicalment a l’extrema dreta i al subscriure un pacte perquè, en cap cas i tot i que arribés en primera posició, l’AfD formés part del Govern –tret d’una impossible majoria absoluta–, ha tornat a recollir molts vots de centre. Armin Laschet, hereu de Merkel, ho ha explicitat bé: «la CDU és un baluard contra l’extrema dreta». Aquest ferm rebuig de la ultradreta és una de les grans diferències entre la CDU alemanya i el PP espanyol, els dos membres del PP europeu. Mentre la CDU pacta amb els socialistes i els Verds, però no amb l’AfD ni amb Die Linke, Pablo Casado no contesta al Financial Times quan se li pregunta si Vox és un partit democràtic. I la premsa conservadora de Madrid mostra entusiasme quan l’última enquesta coneguda prediu que el PP i Vox, junts, tindrien majoria absoluta si avui se celebressin eleccions generals. Ni Mariano Rajoy ni Pablo Casado són Angela Merkel. I el PP s’ajunta i es manifesta amb aquells que la CDU incapacita per a qualsevol coalició de govern. Espanya no és Alemanya.

El PP no és la CDU

El partit d’Angela Merkel ha guanyat a Saxònia-Anhalt i rebutja frontalment qualsevol pacte de govern amb l’extrema dreta

El més llegit