El no parar sagnant de la violència masclista no s’atura. Ja són 16 les dones assassinades aquest any. Dones de totes les edats i classes socials. Assassinades amb armes de foc, a cops, a ganivetades. Una va ser cremada viva. Una altra estava embarassada. Fa por la xifra. Encara més saber que és només la punta d’un iceberg de maltractaments continuats que afecta milers de dones. I, encara més, el temor que ens hi acostumem. Que ja ho hàgim fet. A què les mortes vagin caient com un plugim que no altera la nostra vida quotidiana, ni la nostra manera de pensar ni la visió i organització de la societat.