Ja hem après que, per estalviar, hem d’esperar a mitjanit per fer rentadores i assecadores i rentaplats. Un festival de llumetes, sorolls, transgressions sòniques i simulacions de terratrèmols que es pot allargar econòmicament fins a les vuit del matí. És a dir, et lleves per orinar a les quatre de la matinada i penses: «Ostres, ara podria fer-ne una amb la roba de color», i vas cap a l'eixida o a la galeria on tens la rentadora, un espai reduït i minúscul que dona al celobert del bloc de pisos, i la poses en marxa, i tornes al llit, pensant a la propera factura de llum i en tot allò que t’estalviaràs. A les cinc, un veí ha pensat el mateix (ell no té problemes de pròstata: ha previst una alarma) amb la màquina que renta la vaixella. El soroll no és tan colossal com el de la rentadora quan centrifuga, però com que les parets són de paper de fumar, i ho sents tot, també escoltes aquella insolència de l’enginyeria domèstica.