Sé que les comparacions són odioses, de vegades fins i tot ridícules. Per això no pretenc comparar res, però sí confrontar dues realitats que em xoquen, per si algú té la mateixa sensació. Per dir-me il·luminat, somiador o coses pitjors sempre hi haurà temps, però jo de moment ho dic. Vejam, els catalans estan –estem– clarament separats/enfrontats/dividits en l’última dècada a compte del fallit procés. Però aquests mateixos catalans es mostren –ens mostrem– units/entusiasmats/mobilitzats des de fa gairebé 30 anys quan es convoca ‘La Marató’ de TV-3. I resulta que està a punt d’emetre’s una edició especial perquè les donacions econòmiques han continuat fluint més enllà dels 10 milions d’euros que ja es van recaptar contra la Covid el 20 de desembre passat i possiblement s’estableixi un rècord. I si no, és igual: em sembla de traca. Fa temps que faig proselitisme de ‘La Marató’ per la resta d’Espanya, a través de la ràdio, perquè crec que és urgent que s’entengui que això també és Catalunya. Però potser encara seria més rellevant si els mateixos catalans fóssim conscients del mèrit que suposa i de la moral que en podríem extreure. La pandèmia actual, el càncer, el parkinson, l’Alzheimer, l’esclerosi múltiple, les malalties cardiovasulars... no distingeixen entre uns i altres; potser per això un dia concret ens agrupem tots per combatre-les i traiem recursos d’on no n’hi ha.