Crec que cada vegada m’agrada més Barcelona precisament pel que alguns sectors econòmics importants i influents detesten més Ada Colau. L’alcaldessa, ara a meitat de mandat, en només sis anys de gestió ens ha situat en un escenari urbà col·lectiu viu, fresc i dinàmic, tot i que una mica caòtic per les provatures a la recerca de solucions per a vells problemes no resolts. M’agrada aquesta Barcelona més popular, amb cert sabor a viure una espècie de revolució cultural pacífica, perquè en ella guanya presència i protagonisme la gent que va pel carrer sense desplaçar-se amb cotxe particular. Reconec que encara he de completar la meva mentalització. La nova normalitat està plena de bicicletes i patinets, té més espais per als vianants i cantonades d’illa recuperades per ampliar les voreres al costat de les escoles. També m’encanten les terrassetes de bars i cafeteries creades guanyant espai a uns quants carrils del trànsit rodat, tot i que espero les millores estètiques que prepara per a totes les coses l’Ajuntament.