Les dades del CEO ho evidencien. Més de la meitat dels electors socialistes consideren que la solució del conflicte Catalunya-Espanya passa per la convocatòria d’un referèndum. Tampoc no és testimonial la xifra del 28% de votants del PP que hi són favorables i aclaparadors el quasi 100% dels independentistes i el 86% dels Comuns. Opció  arrelada en la societat catalana, però incerta sobre quan se celebrarà, les condicions i requisits que inclourà i com s’anomenarà. Tot tan evident com clar és que la Mesa de Diàleg que s’ha d’iniciar tindrà un recorregut curt si una de les parts intenta imposar un guió excloent o  limitador de l’abast de les opcions que han de ser-hi presents. Qualsevol bloqueig per part de les forces independentistes a les propostes del Govern espanyol, fins avui desconegudes altrament, o tota mena de voluntat per part Pedro Sánchez de convertir-la en un remake de la Comissió Bilateral entre les dues administracions encarregada del desplegament de l’Estatut vigent només contribuiran a fer-la fracassar. D’igual manera que restarà avortada si el govern espanyol no està disposat a debatre, també, les propostes ja anunciades per part del President Aragonès de posar damunt la taula una llei d’amnistia i l’autodeterminació. Dit d’una altra manera, tan important és començar aviat el diàleg com fer-ho bé.