Hi ha portes que es poden obrir i tancar a voluntat. D’altres en canvi, només es poden tancar, amb plena seguretat que una vegada consumat el senzillíssim gest de clavar una lleugera empenta ja no es tornaran a obrir. És el cas tant de l’ampliació de l’aeroport com de l’Hermitage. Dues oportunitats per a Barcelona que no es presenten perquè les institucions les reclamin, les planifiquin o hagin d’esforçar-se a finançar-les sinó que, en un cas Aena i en l’altre un grup d’inversors, creuen que són d’interès general i que els convenen com a empreses. Tant l’aeroport com l’Hermitage surten gratis, i potser d’aquí, de la tan catalana falta de costum, i per tant aversió, a tenir-ho tot pagat, ni que sigui un trist cafè, la suspicàcia amb què es contemplen des de mentalitats estretes.