El metge Pedro Sánchez esbossa ara mateix un somriure amb la xeringa dels indults a la mà. El seu èxit de veritat no serà el pur calmant, que no cura però que almenys desinflama, sinó la reacció histèrica que ja ha provocat a la sala d’espera. Els crits de desesperació de l’extrema dreta i del socialisme extrem, amb Felipe González al capdavant dels indignats, són la prova que el que alguns detesten de veritat no són uns indults, que d’altra banda arriben tard, sinó que algú s’hagi decidit a començar a curar la ferida. Que personatges carpetovetònics i a sobre també indultats, com Vera o Barrionuevo, hagin sortit en massa contra Pedro Sánchez, agafats de la mà de García Page o Fernando Savater, indica que, efectivament, la indústria política i mediàtica que ha viscut del separatisme per tapar el seu propi nacionalisme està disposada a qualsevol cosa, abans de quedar-se sense el monotema que tot ho justifica: la qüestió és que, tant a Espanya com a Catalunya, una bandada d’addictes a la repressió han tingut un atac de pànic quan han vist que s’acaba el seu modus vivendi de l’última dècada.