Molts escriptors coincideixen a afirmar que gairebé tot el que s’escriu ve del territori de la infància. Algun de més agosarat (o més sincer) s’atreveix a prescindir del «gairebé» i assegura, rotund, que els arbres del bosc pel qual transiten els seus escrits es van plantar, tots, en el paisatge de la seva infància. Que l’escriptura s’alimenta de records, perquè tots els records esperen ser escrits.