Quan decidim rodar un assaig perquè tenim confiança que sortirà bé, Juan Carlos Gómez, el director de fotografia de la pel·lícula ‘El comensal’, que dirigeixo, proposa fer un «assaig valent». M’agrada el terme. L’altre dia em va passar pel cap quan vaig escoltar una cançó del músic donostiarra Rafael Berrio que no coneixia. La primera estrofa diu: «Temo haber vivido mi vida como si ello fuera un simulacro. Como si yo tuviera el don de vivir por mí dos veces. De haber dejado a un lado la que importa en prenda de una vez futura, y haber malgastado en borradores la presente.» És una cançó meravellosa, per mi, de les millors de la música espanyola d’aquest segle. La lletra et deixa sense respiració, i la melodia i la instrumentació de piano i cordes que la sostenen són imponents. Jo també temo haver viscut la meva vida com si fos un simulacre, reservant la roba millor, la vaixella bona, el braçalet d’or per als dies importants que no arriben mai.