Es miri com es miri, l’abraçada d’Iceta i de Cuixart és una notícia excel·lent, un apunt de societat, una nota a peu de pàgina, no res, un instant, sense protocols ni focs artificials, però alhora una imatge altament simbòlica. No cal d’oblidar, en l'anàlisi de l'escena, que Cuixart és un pres polític i que Iceta és un ministre del Govern de l’Estat que l’ha condemnat. ¿Va preveure Cuixart que el seu gest desfermaria l’allau de crítiques furibundes que fins i tot han posat en dubte el seu lideratge moral? ¿Era conscient Iceta que l’abraçada també li reportaria exabruptes per part de la caverna? És molt probable, així ho vull pensar, que cap dels dos, en aquell moment, valorés les conseqüències del gest, que simplement va ser producte del tarannà distès, i alhora decidit, del líder independentista i d’una reacció natural del socialista.