No fa gaire Scorsese dedicava un extens article a ‘Harper’s Magazine’ a reflexionar sobre la creixent pèrdua d’identitat del setè art en el discurs de la indústria. Per a Scorsese les responsables d’aquesta desnaturalització del concepte de pel·lícula han sigut les plataformes, el model de consum de les quals ha exercit una enorme pressió sobre el temps d’oci de l’espectador. Les plataformes, segons ell, beneficien un altre tipus de visionament (el que té lloc a casa) i desincentiven l’experiència cinematogràfica com a tal. ¿Per què fer l’esforç d’anar a una sala de cine si un pot veure a casa seva tot el contingut que vulgui? El resultat ha sigut un pèssim caldo de cultiu per generar nous cinèfils. Està donant lloc a continguts cada vegada més complaents i menys arriscats, produïts per satisfer clients cada vegada menys aventurers i més benestants. Continguts a mansalva que ja no es veuen: es consumeixen.