Hollywood ja no li dona l’esquena a internet, per Elena Neira

No fa gaire Scorsese dedicava un extens article a ‘Harper’s Magazine’ a reflexionar sobre la creixent pèrdua d’identitat del setè art en el discurs de la indústria. Per a Scorsese les responsables d’aquesta desnaturalització del concepte de pel·lícula han sigut les plataformes, el model de consum de les quals ha exercit una enorme pressió sobre el temps d’oci de l’espectador. Les plataformes, segons ell, beneficien un altre tipus de visionament (el que té lloc a casa) i desincentiven l’experiència cinematogràfica com a tal. ¿Per què fer l’esforç d’anar a una sala de cine si un pot veure a casa seva tot el contingut que vulgui? El resultat ha sigut un pèssim caldo de cultiu per generar nous cinèfils. Està donant lloc a continguts cada vegada més complaents i menys arriscats, produïts per satisfer clients cada vegada menys aventurers i més benestants. Continguts a mansalva que ja no es veuen: es consumeixen. Resulta curiós que aquesta queixa vingui de Scorsese, de qui els projectes més recents han sigut possibles gràcies a les plataformes que tant critica. Però no li falta raó. Sí, les plataformes estan fomentant el desenvolupament de projectes mitjançant fortes inversions de capital però, alhora li han restat força i valor afegit als atributs del cine tal com el coneixíem: la gran pantalla, el repte narratiu i l’experiència immersiva. El problema és que ara també ho estan fent les ‘majors’. Abans que la pandèmia posés el món potes enlaire, el model clàssic d’explotació del cine va tancar files davant les propostes que pretenien incorporar l’‘streaming’ en la seva comercialització. Les principals impulsores van ser companyies ‘alienes’ al Hollywood clàssic, cosa que explica que per a Netflix i Amazon el cine sempre hagi sigut una plaça difícil de torejar. Sí, se’ls va permetre entrar al restaurant i pagar el cobert, però no asseure’s a la taula. El sector tradicional mai ha acabat de tractar-los com a iguals. Per això els seus intents de flexibilitzar les finestres s’han quedat al terreny de l’anecdòtic i els grans premis de la indústria, malgrat acaparar nominacions, no han acabat d’arribar. Un any i mig després de l’esclat de la pandèmia els pitjors temors de Scorsese semblen estar fent-se realitat. Ara són les totpoderoses ‘majors’ les que estan impulsant els experiments transformadors, aquest camí que Netflix i Amazon van començar a aplanar fa més d’una dècada. Disney, Warner, Universal i Paramount, amb plataformes de ‘streaming’ acabades d’estrenar, estan duent a terme una aposta pel digital sense precedents i, alhora, han obert una bretxa en les defenses dels cines que abans protegien. Sí, les circumstàncies són excepcionals i, si no fos perquè convé, probablement la situació no seria la que és. Però ara experimentar amb les estrenes simultànies, a les sales i a les plataformes, és qüestió de supervivència, el mateix que negociar l’escurçament del termini d’exclusivitat comercial dels cines. Accelerar l’entrada de les produccions en els seus ecosistemes digitals mentre el record de les campanyes de màrqueting persisteix és la millor manera d’aconseguir nous clients per als seus serveis sota demanda. Passa que, de manera col·lateral, estan trencant el clixé que la pel·lícula s’ha de veure obligatòriament primer a la gran pantalla. De la mateixa manera que el Hollywood clàssic ha anat a buscar internet, les companyies d’entreteniment digital s’han mobilitzat per estrènyer llaços amb el sector tradicional. Netflix ha comprat diversos cines a Nova York i Los Angeles (que normalitzarà les estrenes de les seves produccions a les sales). També ha tancat un acord amb Sony, gràcies al qual la primera explotació digital de les pel·lícules d’aquesta última, acabada l’exclusivitat comercial als cines, serà per a Netflix. Amazon, per part seva, acaba de desemborsar 6.900 milions d’euros per la llegendària Metro Goldwyn Mayer, una operació que li ha donat el control sobre dels catàlegs cinematogràfics més cobejats de la indústria, que inclou títols emblemàtics com ‘Rocky’, la saga Bond o ‘La pantera rosa’, entre molts d’altres. Les sales de cine i les plataformes de ‘streaming’ sembla que formaran part del nou model d’explotació d’una indústria que ja no dona per descomptat que l’espectador anirà al cine, ni descarta tampoc anar a buscar-lo a casa. Ai, si Fellini aixequés el cap...

Hollywood ja no li dona l’esquena a internet

Les totpoderoses ‘majors’ estan duent a terme una aposta pel digital sense precedents i, alhora, han obert una bretxa en les defenses dels cines que abans protegien

El més llegit