Model econòmic

Immigració: ni necessitat ni bonisme

El debat immigratori s’ha de centrar a ponderar adequadament costos econòmics particulars i beneficis generals

Fa pocs dies, el president Sánchez ens va il·lustrar sobre la situació del país el 2050: amb la col·laboració d’il·lustres col·legues va proposar un diagnòstic amb què, en les seves línies mestres, coincideixo i aplaudeixo. Perquè, en els assumptes humans, el primer és sempre guanyar la batalla de les idees. Des d’aquesta òptica, cal convenir que el programa serveix per establir les bases de necessàries, ja veurem si possibles, polítiques per avançar. I tot i que el document (més de 600 pàgines) dona per a molt, des d’aquí voldria cridar l’atenció del lector sobre el repte de l’envelliment. Benvingut sigui que el Govern posi a la seva antena aquesta preocupació, que sempre hauria d’haver estat allà, però que, com mostra l’absència de polítiques de suport a la família, la seva presència ha sigut, més que tènue, imperceptible.