Tecnocràcia, gestió, recuperació... El que més destaca al nou Govern és l’absència de pesos pesants de la política. Que totes les veus autoritzades de JxCat quedin fora de l’executiu és un clar indici del final de les baralles. Sembla, si no ho espatllen des de fora, que la primera preocupació de cadascun dels consellers consistirà, no a posicionar-se en un tauler polític que no presenta símptomes alarmants d’inestabilitat, sinó a demostrar dia a dia que són aptes per al càrrec. L’essència del pacte o potser treva consisteix en l’ajornament de les tensions i el trasllat de les que sorgeixin a l’àmbit dels partits. Els líders semblen per primera vegada conscients de la necessitat de fer-se perdonar, en primer lloc pels seus propis votants i, si pot ser, per la resta de ciutadans, els qui ja no esperen res de la Generalitat, tot i que sàpiguen que pertocaria esperar-ho no tot, però sí bastant.