Alegrar-se de l’acomiadament de Pilar Rahola de ‘La Vanguardia’ és atribuir a aquesta dona una importància que no té, al cap i a la fi no feia més que el que ha fet durant tota la seva vida per altres mitjans: apropar-se al poder. Ja que no pot fer-ho preparant una paella cada dia a Cadaqués, ho feia per escrit, que no requereix gambes i en el seu cas embafa més. Jo, si un columnista no m’agrada, no exigeixo la seva marxa, amb no llegir-lo estic al cap del carrer. Com li succeïa a Groucho amb la TV, la Rahola ha fet meravelles per la meva cultura: cada vegada que ensopego amb un article seu, deixo el diari i agafo un bon llibre.