El primer planetari va ser un dibuix de l’Enciclopèdia Estudiantil; fascicles il·lustrats que el meu pare va col·leccionar a inicis dels 60. Quinze anys més tard passarien en mans de la prole. Jo començava a llegir i vestia amb pantalons curts; res de texans pota d’elefant o pasquins subversius. Era una criatura i, en un primer moment, no vaig entendre per què aquells homes uniformats de gris, muntats a cavall i brandint llargues porres, van carregar amb acarnissament contra nosaltres. Recordo que la mare i altres dones del barri només havien corejat «més escoles bressol i menys policia». Rebels amb causa.