El disc ratllat de la humanitat no deixa de sonar. Un dia ets jove i esmorzes amb les crítiques que els grans et dediquen i, abans d’assumir-ho, els anys t’envelleixen el judici i ja estàs sentenciant les noves generacions. Les etiquetes per assenyalar a la joventut sempre estan disponibles. En l’impuls de repartir-les es repeteix cert egocentrisme de creure que la joventut viscuda va ser millor i, potser també, traços d’enveja al contemplar l’inexorable avanç del rellotge. La temptació d’imprimir adjectius al col·lectiu és forta. I, massa vegades, cau en la gratuïtat i l’apressament.