És una pena que la primavera no estigui disposada a col·laborar com hauria. Només que ella s’hi impliqués una mica més, aquest assaig general de la tornada a la normalitat en què caminem ara resultaria molt més brillant i satisfactori. Però és el que té la primavera: que és voluble per naturalesa. D’aquí aquestes temperatures tan dispars. Fresc el primer contacte amb el matí, calorós el migdia, en aquella hora angoixant de l’anar i venir de totes les gestions, un principi de pluja a mitja tarda, i fresca un altre cop, a les últimes del sol, una fresca amb rellent que, passat de fresca, es fa dir fred. Tot això, amb l’afegit del vent, que circula sempre a velocitat excessiva i s’arrisca, el molt gamberro, a fer virolles en totes les cantonades.