Quan amb prou feines ens havíem reposat de la mort de Pepe Caballero Bonald, desapareix el valencià Francisco Brines, una mort temuda i anunciada davant la qual va rebre el Premi Cervantes gairebé ‘in extremis’. El 13 de maig, un dia després que els Reis acudissin a Elca, la seva vella casa d’Oliva, a València, el lloc on va néixer fa 89 anys, per entregar-li el premi en la intimitat, Brines va ser ingressat d’urgència per una hèrnia que va acabar de minar la delicada salut que va arrossegar en els últims temps. La poesia en castellà és avui un lloc molt més petit perquè a aquestes dues desaparicions se li afegeix també la de Joan Margarit, també Premi Cervantes, la recepció del qual també va ser pandèmica i en sordina.