«Ha sigut un honor», van corejar com a comiat la consellera de Salut i el titular d’Interior com a màxims responsables de les restriccions dictades per la pandèmia. Un honor que la justícia va relativitzar immediatament esmenant-los la seva última plana. El Tribunal Superior permetia avançar al mateix dijous el que ells havien anunciat per a dilluns: que bars i restaurants retardessin el seu tancament fins a mitjanit. Es posava així punt final a un dels capítols més tensos dels molts que han marcat les polèmiques decisions polítiques durant el llarg any emmascarat. El del clamor permanent del sector de la restauració, que s’ha sentit tan castigat com desatès per part dels qui, diuen, mai els van aportar dades científiques que certifiquessin el risc de contagi real als seus locals i avalessin tant el seu tancament com la seva limitada reobertura. I una mica de veritat hi devia haver en la queixa quan tots hem procedit d’igual manera actuant contra la lògica de la transmissió: entrem al local lluint la mascareta que de poc ens ha protegit al carrer i ens la traiem així que ens asseiem davant interlocutors tan allunyats de la nostra bombolla com pròxims a la nostra integritat.