La pandèmia ha evidenciat un nou jugador al mapa polític, ‘stakeholder’, com es diu ara en la formació ideològica conservadora, que ha entronitzat definitivament Madrid a la part alta del mapa. Supera a tothom en renda per càpita, acumula inversions, recupera glamur social i enlluerna una dreta, fins ara, ‘lost in translation’. Prenent avantatge de la política fiscal i sanitària de la seva autonomia, per fer les coses ‘diferents’, ha mogut el tauler de les polítiques públiques: des de la creença cega en la ‘corba de Laffer’ (abaixar impostos i pujar la recaptació), fins a una suposada sacralització de les llibertats individuals, per sobre del que l’esquerra interpreta com a ‘bé comú’. I ha situat, de moment, la seva economia en millors taxes de creixement. Tot això, des de la irresponsabilitat fiscal de qui mai se la juga de veritat, tenint, com té Madrid, coberta l’esquena per la capitalitat, que financem entre tots.