Allunyat del focus mediàtic des que, el novembre passat, el Marroc va trencar l’alto el foc acordat el 1991 i el Front Polisario va declarar la «guerra total», el Sàhara Occidental ha tornat a la palestra com una trama amb prou feines semioculta de la crisi política desencadenada per Rabat, aquesta setmana. Una crisi que demostra tant la pèssima situació en la qual es troben milions de marroquins (d’una altra manera, els diversos milers de persones que han arribat a Ceuta no haurien arriscat les seves vides) com la falta d’escrúpols del règim marroquí per jugar amb la sort de la seva pròpia gent. Però també fa ben visible el fracàs del model de gestió migratòria d’Espanya (i la UE) i la incapacitat per escapar del xantatge, al qual el Marroc ens té ja acostumats.