Neteja ètnica

Vaig sentir l’altre dia diversos polítics i diplomàtics israelians, entrevistats per televisions occidentals, expressar l’angoixa d’haver passat la nit anterior al costat dels seus fills en un refugi antiaeri, per por dels míssils llançats des de la franja de Gaza. Un comprèn aquesta angoixa, però es pregunta si els entrevistats no són capaços, al seu torn, d’entendre la humiliació i els diaris sofriments de desenes de milers de milers de palestins, tant a Gaza com als territoris ocupats. No sembla ser aquest el cas, a jutjar pel to sempre desafiador i l’odi de les seves paraules, que es limitaven a defensar l’existència de l’Estat d’Israel com a pàtria exclusiva del poble jueu. ¿No els preocupen el més mínim els reiterats informes, no ja de les organitzacions palestines de drets humans, sinó d’altres de tan poc sospitoses com Amnistia Internacional o Human Rights Watch? Informes en els quals s’estan denunciant, any rere any, els abusos comesos amb un poble que fa segles que viu en aquestes terres i que, des de la creació de l’Estat jueu, s’ha vist cruelment desposseït dels seus drets. ¿Els deixen totalment freds les conseqüències del bloqueig il·legal de Gaza, la submissió dels seus dos milions d’habitants a un càstig col·lectiu amb el bloqueig aeri, marítim i terrestre del territori, una cosa que prohibeix expressament el dret internacional humanitari? Bloqueig que va servir per impedir l’entrada allà de materials de construcció i combustible, fet que va desembocar en una reducció més gran del subministrament d’electricitat, quan més falta feia mantenir-lo per la pandèmia de la Covid-19? ¿No tenen res a dir els qui, dins i fora, es limiten a defensar Israel, de la detenció arbitrària de milers de palestins, de les tortures i maltractaments infligits fins i tot a adolescents i que queden gairebé sempre impunes? ¿Res, del desplaçament de centenars de milers de palestins des de la mateixa creació de l’Estat d’Israel, de la destrucció de les seves cases i els seus centenaris cultius, de la demolició d’estructures dedicades a finalitats humanitàries? ¿Res a dir, tampoc, de la força excessiva de la policia israeliana, dels homicidis o assassinats de persones en les massives protestes contra els assentaments il·legals? ¿Res, de la reclusió en presons israelianes de centenars de palestins de Cisjordània o del Jerusalem ocupat, en oberta violació del dret internacional humanitari, que prohibeix traslladar els detinguts al territori de la potència ocupant? ¿Res, tampoc, de les voltes de quilòmetres que han de fer, diàriament, tants palestins per acudir als seus llocs de treball, perquè se’ls prohibeix utilitzar les carreteres construïdes pels qui van ocupar il·legalment les seves terres? Voltes que, juntament amb els continus controls, dificulten enormement també el seu accés a les clíniques i hospitals, cosa encara més greu enmig d’una pandèmia. ¿No equival, tot el que succeeix actualment a Jerusalem oriental –l’amenaça de nous desnonaments al barri de Sheij Jarah–, a una operació de neteja ètnica, destinada a assegurar també allà una majoria jueva? Perquè no es tracta d’accions aïllades amb ajuda de la justícia israeliana, sinó d’una campanya promoguda per partits o grups sionistes d’extrema dreta, com Otzma Jehudit o el moviment Lehava, que s’oposen no només a la presència d’àrabs musulmans, sinó també de cristians a Israel. I quan veiem que passa tot això i molt més, ¿què fan la Unió Europea i els Estats Units de Joe Biden? Criticar la violència dels dos costats, com si fossin igualment responsables, i parlar una vegada més del procés de pau. ¡Un ja està fart de tanta hipocresia!

Neteja ètnica

Criticar la violència dels dos costats, com si fossin igualment responsables, és hipòcrita

El més llegit