El diari ‘La Repubblica’ va publicar l’any passat unes quantes entrevistes que un dels seus col·laboradors havia trobat amagades en un armari mentre feia neteja durant el confinament. Una d’aquestes «cassette ritrovate» contenia la transcripció d’una conversa del 1982 entre Gino Castaldo i Franco Battiato de l'any 1982. El periodista hi deia que el cas de Battiato era únic perquè havia triomfat a Itàlia «sense haver escrit mai (o quasi mai) una cançó d’amor o amb concessions sentimentals». Els arguments del músic confirmaven la teoria de la «pura i refinada argúcia del joc combinatori».
Pros i contres
La pura i refinada argúcia del joc combinatori
Les lletres de Battiato es basaven en una espècie d’ironia en què tenia cabuda la reflexió seriosa i «la frase ridícula»
Temes:
El més llegit
- Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: últim sondeig
- El Barça celebra el títol de Lliga davant la insolència de Laporta i Rocha
- La cançó d’Israel tensa el festival d’Eurovisió i en desboca la politització
- Victòria Frederica, no et queixis tant
- El Barça de Grimau també es desploma en la Lliga Endesa