Pros i contres

La pura i refinada argúcia del joc combinatori

Les lletres de Battiato es basaven en una espècie d’ironia en què tenia cabuda la reflexió seriosa i «la frase ridícula»

El diari ‘La Repubblica’ va publicar l’any passat unes quantes entrevistes que un dels seus col·laboradors havia trobat amagades en un armari mentre feia neteja durant el confinament. Una d’aquestes «cassette ritrovate» contenia la transcripció d’una conversa del 1982 entre Gino Castaldo i Franco Battiato de l'any 1982. El periodista hi deia que el cas de Battiato era únic perquè havia triomfat a Itàlia «sense haver escrit mai (o quasi mai) una cançó d’amor o amb concessions sentimentals». Els arguments del músic confirmaven la teoria de la «pura i refinada argúcia del joc combinatori».