El diari ‘La Repubblica’ va publicar l’any passat unes quantes entrevistes que un dels seus col·laboradors havia trobat amagades en un armari mentre feia neteja durant el confinament. Una d’aquestes «cassette ritrovate» contenia la transcripció d’una conversa del 1982 entre Gino Castaldo i Franco Battiato de l'any 1982. El periodista hi deia que el cas de Battiato era únic perquè havia triomfat a Itàlia «sense haver escrit mai (o quasi mai) una cançó d’amor o amb concessions sentimentals». Els arguments del músic confirmaven la teoria de la «pura i refinada argúcia del joc combinatori».
Pros i contres
La pura i refinada argúcia del joc combinatori
Les lletres de Battiato es basaven en una espècie d’ironia en què tenia cabuda la reflexió seriosa i «la frase ridícula»
Temes:
El més llegit
- L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic
- ¿Què ha passat a Cornellà? Les claus de l’atropellament múltiple al camp de l’RCD Espanyol
- La gran ficada de pota de Lola Índigo després de l’atropellament a Cornellà: ha hagut de demanar perdó
- Andreu Buenafuente: «A hores d’ara ja no em preocupa aixecar polseguera»
- L'increïble poble de conte a menys de 40 minuts de Manresa