Principi de cautela de paraula, obra i imposició si és necessari

S’ha acabat l’estat d’alarma i milers de persones, joves i no tan joves, han sortit al carrer a celebrar-ho sense mascaretes ni distància social de seguretat. És comprensible, però també és irresponsable. És comprensible, perquè després de dues primaveres de limitacions de la mobilitat i l’obligació de tapar-se boca i nas un té ganes de moure’s i abraçar parents i amics. Però és irresponsable, perquè les coses no estan tan clares com voldríem. L’allau d’opinions i contraopinions, no hi ha ajudat. Una amiga polonesa casada amb un espanyol, després de viure un temps al nostre país, va voler tornar a Polònia, i una de les principals raons va ser que no suportava que aquí tothom sabés de tot; la sogra li deia com s’havia de remenar el cafè; la veïna, com s’havia de vestir els nens; els cunyats, com arreglarien el seu país... L’epidèmia de SARS-CoV-2 no n’ha sigut una excepció i els savis han sorgit com bolets. Els experts en salut pública tenim l’obligació d’evitar riscos i els polítics tenen l’obligació d’assumir-ne; però dins d’uns límits raonables, quan n’han assumit massa, també han de passar comptes, per cert, una actitud molt poc nostra. Per això, quan els experts volen fer de polítics i els polítics volen fer d’experts, la confusió és total. S’acosta l’estiu, el país enyora la xerinola, i psicològicament i econòmicament no podem prescindir dels turistes i els seus consums. Els missatges oficials cada vegada són més optimistes i un dels arguments més omnipresents, a part de l’efecte beneficiós de la caloreta, és el d’aconseguir la immunitat de grup, que –segons alguns polítics– aconseguirem just abans l’estiu. La immunitat de grup suposa que hi ha un nombre d’individus permanentment protegits prou gran perquè la transmissió del virus sigui tan petita que l’epidèmia no pugui progressar. De moment no es compleix cap de les premisses. Sabem que la immunitat adquirida per infecció natural es va perdent, el percentatge de vacunats està lluny de la xifra màgica del 75%, no estem segurs de la durada de la protecció de la vacuna i, a més, en el cas d’agents de fàcil i alta transmissibilitat com el SARS... Tot això hauria de passar a tot el món. Com que hi ha països on la vacunació és incipient, hi ha grans bosses de població on es van produint mutacions, algunes de les quals són més transmissibles i eventualment podrien ser més patogèniques i arribar a escapar-se de l’efecte de les vacunes actuals. Globalment la carrera entre adequar les vacunes i distribuir-les massivament i la velocitat de mutació i propagació, l’està guanyant el virus. Com va passar amb la britànica, la variable índia també arribarà a casa nostra. La ciència i la tecnologia de producció aniran ràpid, la política, per assegurar la compra, i la distribució mundial, no tant. D’altra banda, uns nivells de vacunació efectius per tenir impacte poblacional mai s’aconseguiran fins que es vacunin també els infants. El Canadà ja ha acceptat la vacuna de Pfizer per a nens entre 12 i 15 any, i s’estan fent assajos clínics en menors de 12 anys. És un moment optimista, però fràgil. A Espanya tenim 80.000 morts a l’esquena i milers de persones amb seqüeles i efectes de llarga durada de la infecció com per prendre-s’ho a la lleugera, i els salubristes tenim l’obligació de disminuir riscos, tot i que ens diguin pessimistes. Aquest estiu augmentarà exponencialment el moviment de persones entre països i, per tant, l’exposició a potencials variants virals. Si el batibull que hem vist els últims caps de setmana en moltes comunitats autònomes continua i el discurs i accions polítiques no incorporen el principi de cautela, els beneficis aconseguits fins ara amb molt sacrifici individual i col·lectiu se’n poden anar a l’aigua fàcilment. Certament, l’objectiu amb aquesta pandèmia no pot ser eliminar la infecció, sinó disminuir-ne l’impacte. La població gran està molt més protegida contra les formes greus de la infecció, però a les ucis els pacients són més joves i hi estan més temps. Com hem fet amb altres virus des de fa milers d’anys, amb el SARS-CoV-2 també arribarem a un consens perquè es quedi entre nosaltres amb un preu comparable al d’altres infeccions, és molt probable que ens hàgim de vacunar periòdicament, com fem amb la grip, i que algunes mesures de protecció individuals s’integrin a la cultura occidental, com en el seu moment alguns països com el Japó van integrar l’ús de mascaretes. Optimisme, sí, però mentre no arriba l’equilibri, principi de cautela, també, de paraula, obra i, si fa falta, imposició.

Principi de cautela de paraula, obra i imposició si és necessari

Els salubristes tenim l’obligació de disminuir riscos, tot i que ens diguin pessimistes

El més llegit