Si aquest article s’hagués titulat ‘La Superlliga i el dret de la Unió Europea’, segurament no li hauria cridat l’atenció. Potser no s’hauria molestat a llegir-lo. Potser tampoc es molestarà a llegir aquest, i es quedarà amb el dubte de què fa una noia com jo parlant d’un tema com aquest. La noia, jo, es dedica a escriure avorrides anàlisis sobre dret comunitari. El tema, aquest, és la xafarderia que ningú admet veure però que tothom segueix. Ningú en el seu seny organitzaria una conferència sobre Rociíto i la Unió Europea (UE). Una cosa que, d’altra banda, sí que ha passat amb la Superlliga. Serà que ser intel·lectual i que t’agradi el futbol et dona prestigi, mentre que si el que t’agrada són els famosos ets una tafanera. Il·lustrada, però tafanera.