Llegeixo ‘Els llegats’, de Lluís Calvo, un assaig contundent, nítid, documentat i savi, una «lectura contemporània de la tradició». Proposa una reflexió, a partir de Benjamin i Agamben, en la qual parla de l’«immens potencial redemptor i transformar de l’art», aquella conjunció dels instants passats i presents, «una constel·lació» que els agrupa i que carrega de significat els nostres dies i que infon sentit als dies d’antany. No entendre la tradició com un element estàtic, sinó com un diàleg, un flux, una continuïtat que es renova i que explota a partir de noves lectures.