Es reprodueixen els arguments de sempre, almenys des del 1948. Israel té dret a defensar-se perquè viu en un territori hostil. Israel és un estat que té dret a fer servir la força per lluitar contra el terrorisme. Israel recull l’herència de l’extermini jueu i fonamenta la seva fortalesa en la mala consciència dels hereus dels que el van perpetrar o el van permetre. Aquestes màximes estan gravades en acer en la geopolítica internacional i arriben al paroxisme quan la violència deixa de ser latent i es torna vívida, dolorosa. El fràgil edifici de l’Orient Mitjà es sustenta en un triangle diabòlic: drets adquirits a causa de la reparació històrica; aliances interessades, més o menys clandestines, com l’anomenat Acord d’Abraham amb els Emirats Àrabs; i absoluta (o quasi absoluta) impunitat d’un estat que s’ha convertit en potència militar.