No es pot dir que l’art de la rima hagi evolucionat gaire, almenys a Catalunya. D’aquell «‘Fulano, cabrón, trabaja de peón’» que fa anys posava banda sonora a tota manifestació que es preués, al «Junqueras, traïdor, podreix-te a la presó» amb què els de JuntsxPoesia o com es digui, saluden els seus companys llacistes d’ERC, sembla que líricament hem retrocedit. Un cabró té molta més entitat que un traïdor, no compararem. Ser traïdor avui a Catalunya no té cap mèrit, que aixequi el dit aquell a qui no l’hagin acusat mai de ser-ho, és una medalla amb menys prestigi que la Creu de Sant Jordi, que es reparteix a grapats. «Cabró», en canvi, és una altra cosa, un està entre reixes com Junqueras i sent crits de «traïdor» i no en fa ni cas, però si l’anomenen «cabró» la cosa canvia, que en el fons són tots molt espanyols i això de portar banyes dol.