Els assumptes més complicats tenen, sovint, una explicació senzilla. Posem per cas les negociacions per elegir president de la Generalitat. Res neix del no-res: no parlem només de disputes polítiques, de tàctiques allunyades, sinó, sobretot, d’animadversions i crítiques personals ferotges, de greuges històrics, de rivalitats gairebé tribals. Només així s’entén el despropòsit. «Pagaràs pel que vas fer», diuen uns. I contesten els altres: «I tu, més». Més enllà de negociar uns càrrecs, uns pressupostos, un poder o una ascendència mediàtica, hi ha, de fons, un soroll de ganivetades fraternals, que, com tothom sap, són les pitjors. Un baix continu de xocs i profundes enemistats.