Tots els països són esclaus d’un passat fictici, construït a partir de faules i ficcions, que identifica i emfatitza allò que els separa i eleva per sobre de la resta de les nacions. És un ideal que s’ha forjat a través de generacions d’historiadors, polítics, economistes, filòsofs, artistes o escriptors, que han aportat, el seu gra de sorra a la definició d’aquesta excepcionalitat grupal. No és que hi hagi res particularment incorrecte en això. Aquestes creences cimenten l’existència col·lectiva, ens vinculen al passat i ens projecten cap al futur, permetent-nos creure que formem part d’un projecte que ens transcendeix.