Mentre comptem els dies perquè s'acabin l’estat d’alarma i el toc de queda, i els carrers tornin a ser sempre nostres —de nosaltres els humans, vull dir—, me'n recordo que ara fa un any, en el confinament més dur, estàvem meravellats de veure que els animals s’havien fet els amos del món. Encara en guardo alguns vídeos que corrien per les xarxes socials. Una foca que es passejava pel riu Urumea, a Donostia; els porcs senglars que baixaven pel carrer de Balmes, a Barcelona; la bandada de micos que conquerien el centre de Bangkok a la recerca de menjar; un ramat de cérvols trotant entre cases adossades d’un suburbi de Maryland, als Estats Units. Quan sortíem a comprar mig d'amagat, com si estiguéssim fent una cosa prohibida, descobríem que les cotorres de Barcelona volaven molt baix, sense por dels cotxes, i d'un dia per l'altre els parcs públics tancats es van convertir en reserves naturals.