Al meu petit despatx de casa parlo a la pantalla de l’ordinador. No hi veig cap cara, però apareixen els noms d’uns trenta estudiants aparentment connectats. Pregunto a la pantalla si s’ha entès un exemple que acabo d’explicar. Silenci. En continuo parlant una estona més. Torno a preguntar si necessiten algun aclariment. Silenci de nou. S’acaba la classe i m’acomiado. Alguns estudiants s’acomiaden, també, pel xat. I, amb un gust agredolç, penso que ja veuré el resultat a les enquestes finals. Entro a l’habitació del costat del meu despatx i trobo el meu fill ajagut al llit, jugant amb el mòbil. Des del seu ordinador se senten les explicacions de la seva professora d’anglès. Li pregunto: «¿no tens classe?» i em contesta: «sí, l’escolto des d’aquí». Ara la sensació ja només és agra.