Ayuso i el porter de Di Stéfano

Diuen del Di Stéfano entrenador, que poc abans de sortir l’equip al terreny de joc, va adreçar unes paraules al porter, que no li mereixia gaire confiança. -‘Esteee, mirá, los balones que vayan p’adentro, adentro irán. Pero por lo menos, los que vayan fuera, no me los meta dentro’. En la política espanyola –catalana inclosa, malgrat els llacistes– passa el mateix, ja que els ciutadans tenim assumit que qui ens governi serà un inútil colossal, per la qual cosa només ens queda demanar que no ens empipin i ens deixin en pau, que si hem de sortir de la crisi serà –com sempre– gràcies a l’esforç de tothom i malgrat els polítics, a qui només demanem una cosa: no molestin. Com els diria Di Stéfano, ja que són vostès incapaços de solucionar les desgràcies, almenys no en creïn d’altres. Com a promesa electoral, igual sembla poca cosa permetre als ciutadans anar a prendre unes canyes al bar, però amb això ha guanyat Ayuso, amb poder anar al bar, els toros, el futbol, el teatre o passejar pel Retiro. ¿Per què en volem més? Que no intentin arreglar res, no sigui que ens fiquin dins la pilota. -...i si em voteu, prometo solucionar l’atur, vacunar tota la població en dos mesos, subvencionar la compra de cotxes elèctrics, aconseguir la pau mundial i acabar amb la gana a la terra. -Pst, mestre, anem al que interessa: ¿podré anar al bar a prendre unes canyes? L’esquerra, mentrestant, ha abandonat les seves lluites i es dedica a desenterrar Franco, posar ninots amb faldilla als semàfors, criminalitzar els piropos, censurar cançons i pel·lícules políticament incorrectes, i dir «‘niños, niñas y niñes’». Han canviat la defensa del proletariat per la de noves minories suposadament oprimides, cosa que estranyament no entenen ni a Vallecas ni a Carabanchel, on ara els obrers voten el PP. Com per retreure’ls-hi. Jo mateix, sent d’esquerres, mai votaria un partit que diu «‘niñes’». No per res, és que no suporto els gilipolles. Que no em parlin de sanitat, igualtat, solidaritat, etcètera. No. Si són gilipolles, no els voto. I si puc anar al bar, els voto. Tan simple com això. Serà una forma primitiva de pensar, però quan un pot esperar dels governants el mateix que Di Stéfano del seu porter, és l’única acceptable. Si la Revolució Francesa va esclatar perquè el poble volia pa, amb més motiu en pot esclatar una altra si el poble vol cervesa, molt més nutritiva. A Madrid ja tenen per costum sublevar-se per temes que en altres llocs poden semblar puerils, recordem el motí d’Esquilache, per la prohibició d’utilitzar capa i barret d’ala ampla, que va acabar amb el desterrament del ministre i marquès, i amb la caiguda del Govern. Poca broma amb els temes menors, que són els importants. Excepte a Catalunya, on això ens fa riure. Nosaltres som tan superiors als madrilenys que ens sublevem només per qüestions elevades com la republiqueta, que ni hem vist ni veurem, però mentre esperem el seu adveniment, tenim els bars tancats i a Madrid els tenen oberts. -...i serem la Dinamarca del sud i en 18 mesos independents i Europa ens espera amb els braços oberts i les empreses es barallaran per instal·lar-se aquí i menjarem gelat de postres cada dia. -Pst, mestre, ¿què hi ha de les canyes? Com diem al bar Cuéllar, més val una cervesa a la mà que esperar la republiqueta.

Ayuso i el porter de Di Stéfano

Com a promesa electoral, igual sembla poca cosa permetre als ciutadans anar a prendre unes canyes al bar, però amb això ha guanyat Ayuso. ¿Per què en volem més?

El més llegit