És, probablement, un dels episodis més opacs de la nostra realitat. Només en parlem quan una agressió es converteix en notícia de portada, com va passar fa uns dies a Vidreres quan un noi de 15 anys va agredir la seva professora amb un ganivet i li va provocar greus ferides al coll. Aquest grau de violència és, per descomptat, excepcional, però és la punta d’un iceberg (que viu, es desplaça i s’engrandeix) en molts centres educatius del país. No existeix una maldat innata, això no, però les escoles i els instituts, que són un espai de socialització i una possibilitat de redempció per a molts alumnes, també es converteixen en l’escenari on es desenvolupen conductes que neixen de la pobresa i la desesperació, de la falta de futur i de la vivència d’un present desolador.