Seat i el cotxe elèctric

La crispació de la campanya de Madrid ha restat titulars i protagonisme a la crisi de Catalunya, que, més de dos mesos i mig després de les eleccions del 14-F, segueix sense un acord que permeti elegir president i formar Govern. El 26 de maig –data límit per evitar una catastròfica repetició electoral– està cada dia una mica més a prop. I aquest dilluns Elsa Artadi, una de les principals negociadores de JxCat, no va insuflar ànims al dir que l’acord podia tardar «tres dies o 23», i que a més després se sotmetria a referèndum de la militància. ¿I després al de la CUP? Javier Pacheco i Camil Ros, secretaris generals de CCOO i UGT, van afirmar la setmana passada en un article conjunt en aquest diari que l’absència d’un govern efectiu a Catalunya contribuïa a la decadència econòmica. I més en un moment en què, com a conseqüència de la ferida social i econòmica del coronavirus, les economies i les empreses han d’afrontar un futur que no pot ser només de continuïtat. El president de Seat, el britànic Wayne Griffiths, ho deia aquest diumenge també en aquest diari: «En els primers 30 anys de la meva carrera, l’automòbil va evolucionar molt, però era només evolució. Ara és una revolució». A Espanya només el 5% dels cotxes que es venen són elèctrics (i cars); ben aviat, el 2030, per complir la normativa europea, ho hauran de ser més del 50%. I Seat, que fa 70 anys va posar Espanya sobre rodes, ara ho vol fer sobre rodes elèctriques amb un cotxe d’aquesta modalitat i un preu base de 20.000 euros. És una línia de futur i Volkswagen, propietària de Seat, hi vol invertir, ja que la fàbrica de Martorell té molts avantatges. Entre ells, un clima laboral adequat en la relació empresa-sindicats, amb la UGT i CCOO molt majoritàries. VW, que té un òrgan màxim de direcció de 20 membres que és mixt accionariat-treballadors i per al qual acaba de ser escollit Matías Carnero, president del comitè d’empresa de Seat, sap que aquest és un actiu rellevant. Però el cotxe elèctric necessitarà la complicitat de l’Estat, en la xarxa de recàrregues i en la fàbrica de bateries, i la del Govern català. I la Generalitat va estar lamentablement absent en la celebració de l’aniversari de l’empresa, en què va participar el president de VW. El cotxe elèctric és clau per al futur industrial, i la Generalitat no pot estar al marge en les negociacions per la fàbrica de bateries amb Seat, l’Estat i altres grans empreses. Si segueix així –i cada dia és important perquè altres governs autonòmics no estan de vacances (perdó, no són provisionals)- el risc no és només que la Generalitat es pugui convertir en irrellevant –com bé assenyalava el director d’aquest diari, Albert Sáez- sinó que l’economia catalana pot entrar en decadència com adverteixen sindicats i empresaris. El mateix Javier Pacheco ha dit que ja s’estaven perdent punts per a la fàbrica de bateries. Catalunya és aproximadament la cinquena part d’Espanya en població i PIB, i més de la quarta part en l’exportació. I per no abocar-se cap a la decadència, que no sempre es nota immediatament, necessita amb urgència un Govern efectiu que es preocupi del dia a dia. Discutir el futur a mitjà i llarg termini està molt bé, però no a costa de descuidar el futur immediat. Seat i altres grans empreses –d’aquí i de fora– estan bé a Catalunya, però necessiten un marc estable i un Govern aplicat que sàpiga que –almenys ara com ara– estem a Europa a través d’Espanya.

Seat i el cotxe elèctric

La falta de Govern a Catalunya augmenta el risc de decadència econòmica sobre el qual ja alerten sindicats i empresaris

El més llegit