Una mare no és una estora

Corrien els anys 90 i en tres programes es repetia en nombroses ocasions la mateixa escena. Dona que criden a participar en el programa amb qualsevol excusa. Dona que, quan acudeix al programa, il·lusionadíssima perquè sortirà a la tele, descobreix que la seva exparella vol recuperar-la i que ha orquestrat, en col·laboració amb el programa, una sorpresa. Home que reconeix haver-la maltractat però que assegura estar-ne molt penedit. Home que plora en directe, s’agenolla, formula promeses. Dona que, portada per la vergonya, la pressió social o la simple ingenuïtat, el reaccepta en la seva vida. Parlo de ‘Tengo una carta para ti’, ‘Lo que necesitas es amor’ i ‘El diario de Patricia’. No sabem quantes dones van tornar amb els seus maltractadors empeses per aquesta pressió social i pel mite de l’amor romàntic, aquest que ens diu que l’amor pot amb tot i que la gent pot canviar per amor. El 14 de novembre del 2007, Svetlana Orlova va acudir a ‘El diario de Patricia’ molt contenta, convençuda que es retrobaria amb un familiar que feia temps que no veia. Això li havien assegurat des de la productora, que la va enganyar. Es va trobar el Ricardo, que es va clavar de genolls i li va demanar matrimoni. Ella, terroritzada, va dir: «No». Diverses vegades. El Ricardo havia sigut condemnat a 11 mesos de presó i dos anys d’allunyament per un delicte de maltractament. Cinc dies després d’aquest «NO», el Ricardo va degollar l’Svetlana. L’havia estat esperant amagat al seu portal. Es va necessitar una morta per deixar d’empènyer dones a reacceptar els seus maltractadors, com bestiar enviat a l’escorxador. El 27 de juliol del 2012, Rocío Flores va denunciar la seva mare per maltractament. La jutge va iniciar una investigació. Així es va descobrir que la filla feia tres anys que maltractava la seva mare, i que li havia donat tal pallissa per deixar-la inconscient. Aquest episodi transcendeix gairebé 10 anys després. ‘Señoros’ que opinen I llavors escoltem un ‘señoro’ (que va agredir en repetides ocasions la seva dona, tal com la justícia ha provat), i un altre ‘señoro’ (que va reconèixer en un plató que fa 25 anys que consumeix cocaïna, i els familiars del qual asseguren que va maltractar les seves dues dones), ¡i a moltes persones més! dir per televisió que una bona mare hauria de perdonar la seva filla. De nou el mateix mite: l’amor pot amb tot, les persones canvien. No sé si Rocío Flores ha canviat o no. Sé que no ha demanat mai perdó, sé que va dir en públic que «no tenia res de què penedir-se» i sé que qualsevol terapeuta, en un cas així, recomanaria que la mare tallés tot contacte amb la seva filla. Cada any s’obren a Espanya més de 4.000 expedients a joves per violència filio-parental. Suposen un 10% i un 15% del total dels casos reals; 45.000 joves agredeixen els seus pares cada any; el 92% de les agredides són les mares; més de 40.000 dones agredides pels seus fills. Cada any. Però de nou, des de la televisió, enviem el missatge que una dona ha de perdonar qui la maltracta, i immolar-se en sacrifici a l’altar del mite d’una societat. En aquest cas, el mite de la mare abnegada. El Dia de la Mare pregaria a tots els mitjans que deixin de fer córrer mites absurds i, sobretot, perillosos. Recordin que una mare, abans que mare, és una persona. Que no romantitzin ni legitimin el maltractament. Que les mares som dones, no estores pelfudes.

El més llegit