Cimera empresarial a Lledoners

A simple vista, pot semblar un acudit que la composició del governet català es negociï en una presó. A la presó es va de visita, a disfrutar d’un vis-a-vis o a colar una llima. L’única cosa que es pot negociar en una presó és si et posen una minyona que et faci el llit i et netegi la cel·la, com pretenia Pablo Hasél. Tenim sort de TV-3, que perquè ningú es confongui i es prengui la trobada pel que no s’ha de prendre, va qualificar de «cimera» el fet que uns polítics vagin a preguntar a uns condemnats per diversos delictes, què han de fer per governar una autonomia. Són tantes les ganes de donar-nos importància, que el dia que Junqueras vagi a missa i es trobi amb el capellà de la presó, el ‘Telenotícies’ informarà que han celebrat un conclave. La cosa és molt més senzilla: va ser una trobada de negocis. Si d’entrada ens haguessin dit la veritat, a ningú li hauria estranyat, fins i tot ho hauríem aplaudit, des de sempre a les presons s’han fet reunions de negocis, de fet es diria que estan pensades expressament per aquesta funció. El mateix Capone va continuar dirigint els seus negocis des d’Alcatraz, gràcies a les reunions que mantenia amb els seus subalterns. I Lucky Luciano els va arribar a dirigir des de l’exili de Sicília. Al pobre Lucky, també perseguit per la justícia, no se li va acudir fixar la residència a Waterloo, eren altres temps. Es tracta de negocis, de decidir quins lloctinents agafaran les regnes de l’empresa durant l’absència forçada dels capos. Ha sigut sempre així, no sé a què ve simular sorpresa per una trobada empresarial entre reixes com la que es va mantenir a Lledoners. Que hagin demostrat amb escreix ser pèssims polítics, mals revolucionaris i pitjors persones, no obsta perquè puguin ser bons empresaris, i que l’empresa es digui Catalunya SL, només és un detall sense importància. Les trobades a la presó serveixen per llimar asprors, ja que quan hi ha càrrecs, o sigui diners, en joc, s’han de deixar de banda les diferències i unir esforços. No es tracta d’altra cosa que distribuir els negocis entre les diferents famílies, igual que Bugsy Siegel es quedava el joc i Lansky les drogues, cal repartir entre ERC i JuntsxPasta tot el repartible, que no és poc, i així, si una família es queda TV-3, l’altra aconsegueix el Diplocat; si una gestiona els geriàtrics, l’altra les obres públiques. I així anar fent. -¿I l’ANC i Òmnium, què? ¿Potser no som també famílies llacistes? -No es preocupin, senyors Cuixart i Sànchez, alguna cosa hi haurà també per a vostès, aquí sucarà tothom. Aparcar les guerres internes i anar al que interessa, que és la pasta, vet aquí la utilitat de les reunions al trullo. Uns i altres saben que, a poc que poguessin, organitzarien una metafòrica matança de Sant Valentí per eliminar el rival i quedar-se amb tot el pastís, però mentre això no sigui possible, benvingudes siguin les aliances, ja hi haurà temps de passar comptes. Són molts els beneficis a repartir –alts càrrecs, assessories, delegacions, ens públics–, com per deixar que tot es paralitzi. Esperem que la cimera carcerària hagi portat la pau momentània a les diferents famílies. Els que estan esperant la seva part del pastís, que són molts, no els perdonarien que fracassessin. ¿Capisci?

El més llegit