Ja que apel·lar a la generositat no serveix, només queda invocar l’egoisme. Pensar en nosaltres. Un nosaltres fet de veïns, compatriotes, europeus o Occident (podem obrir o tancar el focus tant com vulguem). En qualsevol cas, parlem de la nostra protecció, de la nostra salut, de la nostra seguretat, de la nostra prosperitat. La, nostra, la nostra, la nostra... Sí, pensem en tot això. Però pensem. Només així entendrem que la barbaritat d’un món partit en dos només enfonsa l’abisme en el qual ens precipitarem tots. El primer món trepitjant l’accelerador de les vacunes, mentre hi ha països que amb prou feines han començat. En la nostra vanaglòria, potser creiem que sortim guanyant. No, l’únic que es declara vencedor de la pena és el virus. Una pandèmia, el mateix nom ho indica, ens afecta a tots. El virus muta i no poden descartar-se les urpades de les seves variacions, més encara quan deixem països desvalguts davant la Covid. La seva fragilitat és la nostra, perquè acaba afectant-nos.
Pros i contres
La vanaglòria de la vacuna
El primer món trepitjant l’accelerador de les vacunes, mentre hi ha països que amb prou feines han començat
Temes:
El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança