La notícia que tenia del llentiscle, amb què molt probablement he coincidit centenars de vegades, l’olor de la mata del qual m’ha inundat en una primavera seca o en un estiu ardent, era, sobretot, literària. Vull dir que dubto que sabés distingir-lo enmig de la vegetació dels camins, els paratges i els boscos. Llegeixo en una guia botànica que «els territoris on creix una màquia de llentiscle es caracteritzen per una intensa emanació odorífera». És exactament això el que escrivia el poeta Narcís Comadira en un dels seus poemes més coneguts, ‘Falconeria’. El senyor dels versos diu que vol una llebre, «flairosa de llentiscle».