Cap dada del present fa pensar que en els pròxims anys el postprocés hagi de desembocar en una nova etapa, ni de confrontació ni de diàleg amb l’Estat. Tant és així que a la cimera de Lledoners ningú es va molestar a amagar-se rere les cortines de fum diversament acolorit per encobrir la veritat d’una lluita descarnada per les quotes de poder. No és precís, doncs, que s’esforcin els animadors de JxCat a revestir el neoautonomisme de legitimitat rupturista. És inútil que els corifeus d’ERC imaginin escletxes per al diàleg on no pot haver-ne. Els relats funcionen quan existeix un públic disposat a assumir-los, però deixen de ser creïbles a mesura que els mesos cauen com lloses sobre les il·lusions i la realitat, lluny de mostrar-se propícia, els ajorna una vegada i una altra i els va destenyint fins que els desmenteix.