Vacunació generalitzada

El bloqueig a Catalunya, per la incapacitat dels partits independentistes a elegir president, mes de dos mesos després del 14-F, no incita a l’optimisme. Tampoc la polaritzada i enfangada campanya de les eleccions anticipades de Madrid. Però si superem el localisme flagel·lador, hi ha fets molt positius que convé tenir en compte. El primer és el gran canvi en l’escena internacional des que Biden és president de la primera potència política, econòmica i militar. Un president de centreesquerra i obert al món n’ha succeït un altre d’extremadament tancat que actuava com si els altres països fossin una càrrega per Amèrica. Biden ha llançat dos grans plans de recolzament a l’economia i les infraestructures que l’FMI creu que faran que el PIB americà creixi un 6,4% i faci anar a l’alça el mundial. La temuda eternització de la crisi ja no és la gran amenaça. Alhora, l’harmonització mundial de l’impost de societats proposada per Janet Yellen pot iniciar un procés que comporti que les grans multinacionals no puguin deslocalitzar activitats per motius fiscals. No serà fàcil d’aconseguir ja que fins i tot dins la UE coexisteixen impostos de societats del 10% (un dels ‘atractius’ d’Irlanda) amb altres del 25%. Amb tot, el més rellevant és que Biden, al contrari que Trump, aposta per més cooperació internacional per afrontar els greus problemes del futur, com el canvi climàtic, que ja necessiten una governança mundial. El segon gran canvi –i a curt termini, de molt, el més rellevant– és la vacunació generalitzada que ha començat amb força als països desenvolupats. En un any la ciència, els estats i les empreses han aconseguit trobar i fabricar les vacunes imprescindibles per vèncer la pandèmia i evitar la catàstrofe. Hi ha hagut retards, la Unió Europea –que no és un estat sinó un ens supranacional– ha negociat amb les farmacèutiques amb menys habilitat que estats consolidats, com els Estats Units i la Gran Bretanya, però a mitjans d’abril la vacunació avança a tot Europa. I a Espanya la vacunació a totes les comunitats autònomes ho està fent a un ritme espectacular i –una dada gens irrellevant– de forma totalment igualitària. Hi ha hagut lamentables excepcions, però la vacuna no ha distingit de classes socials ni de la capacitat dels ciutadans, tret dels de serveis essencials i les franges d’edat. És una cosa que ara, que el vici més comú és flagel·lar-nos per les injustícies i debilitats, mereix ser valorat i remarcat. Però Europa no està sola i mentre la vacunació massiva no arribi a llocs com l’Índia o l’Àfrica subsahariana, la pandèmia seguirà. Ja s’ha dit que la millor política econòmica és: vacunació, vacunació i vacunació. I ja es palpa. El PIB europeu haurà tornat a caure (esperem que poc) durant el primer trimestre, però el flaix dels solvents índexs PMI de l’abril diu que l’economia –no només la del sector industrial, que ja porta mesos, sinó també la del sector serveis– ha tornat a la zona de creixement. L’índex PMI compost de la zona euro està en 53,7, el més alt en nou mesos. I el del sector serveis ha arribat al 50,3, una dada clau perquè índexs per sobre de 50 indiquen creixement. Caldrà esperar al 3 de maig per conèixer el PMI del sector serveis d’Espanya, el que ens afecta més. Tornada a la cooperació mundial amb Joe Biden i vacunació massiva i igualitària, són dos canvis magnífics, per aplaudir. Passi el que passi a Madrid el 4 de maig.

Vacunació generalitzada

Hi ha canvis rellevants i positius i els primers flaixos de l’abril indiquen que Europa ha entrat en zona de creixement

El més llegit