‘Saber i pagar’ és com podríem començar a nomenar les cimeres polítiques sobre el clima, parafrasejant el popular concurs de televisió. Sens dubte, saber, a hores d’ara, no hi ha dubte que sabem. L’augment de concentració de gasos hivernacle a l’atmosfera des de 1950, això és, en el lapse d’una vida humana, està fora de dubte. L’impacte d’aquest canvi sobre la termodinàmica del clima terrestre, també. I la responsabilitat moral de les generacions en plena activitat professional, respecte als més joves, és impossible d’eludir, gràcies a activistes com Greta Thunberg, que en un fòrum recent, per cert, ironitzava sobre la xarlataneria en aquests assumptes, en un missatge als seus seguidors: «En directe des del One Planet Summit: bla, bla, la naturalesa, bla, bla, ambiciosos, bla, bla, oportunitats verdes, bla, bla, creixement verd: bla, bla, bla».
La crisi climàtica
Saber per fer
Els pròxims cinc anys seran els decisius perquè els nostres fills i nets visquin sense preguntar-se: com és que no van fer res
Temes:
El més llegit
- Àlex Márquez: «El meu germà té pilotes, bé, ara una i mitja»
- Entre el dolor i la nostàlgia
- El paradís familiar que no sabies que necessitaves (i ara no podràs viure sense)
- "No guiris, només locals": augmenten els usuaris d''apps' de cites que veten els 'expats' a Barcelona
- Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»