Acostumats a les grans retransmissions de les victòries futbolístiques, s’esperava que la presentació de la Superlliga s’acompanyés de canons de confeti, jocs de llums, vídeos de les millors jugades, imatges d’estadis pletòrics a vista de dron. Públic enfervorit estenent bufandes amb els seus colors vitals i la seva eufòria fonent-se amb els acords d’una banda sonora d’envergadura. Música èpica que sincronitzés el seu ritme a l’expectació del moment i provoqués una emoció creixent pròpia de fites històriques. I tot al voltant d’una gran pantalla reflectint els rostres ufans de 12 homes sense pietat, agosarats, reptadors, pletòrics, rics i valents que en breus intervencions anunciaran coordinadament la bona nova: el naixement de l’estrella que salvarà el futbol, el guiarà cap a una nova dimensió, li anul·larà els deutes, crearà l’espectacle més gran sobre gespa mai vist i portarà felicitat al món sencer. De sobte, una sèrie de primers plans de moltes altres pilotes llançades per peus intuïts compassarien la seva el·lipsi alentida amb un ascens de la càmera fins a fer coincidir cada cara radiant dels multimilionaris llançadors amb l’impacte de les pilotes contra les xarxes.