A veure si ho entenem. Florentino (Reial Madrid) i el seu homòleg italià Agnelli (Juventus) eren grans poders fàctics en una variant del capitalisme salvatge que encarnava la UEFA: independència respecte als poders democràtics, opacitat en els comptes, hermetisme sobre els guanys personals, pagament mínim d’impostos i operacions amb evidències de suborns i comissions il·lícites com l’elecció de Qatar com a seu del Mundial. Les seves banderes: tal com està ‘el futbol és de tots’ i ‘preservar la il·lusió dels que creuen que encara és bàsicament un esport i a més seu’. S’obre una guerra. Davant, els mateixos Florentino i Agnelli acompanyats per una desena de similars. Proposen canviar a una altra variant una mica més refinada en les formes i més lucrativa del mateix (menys opacitat, repartiment dels diners en vista de tots) però encara més descarat augmentant les distàncies entre els de dalt i els de baix i traient-se el llast de la desprestigiada UEFA. Consideraven que l’elit guanyava menys del que podia i a sobre la Covid els ha fet entrar, com a tothom, en números vermells. El seu argument: «el model actual s’enfonsa però nosaltres salvarem al futbol».