¿Una Merkel verda?

A Alemanya hi ha eleccions al setembre. Seran molt importants perquè Merkel –que com a ‘bundeskanzler’ de la CDU ha manat 16 anys– no s’hi torna a presentar. I el resultat està molt obert, Alemanya és clau a la Unió Europea i Merkel –centrista en una conservadora CDU que governa amb els socialistes– ha apostat decididament per Europa. ¿Després de Merkel, què? Les successions mai són fàcils i la CDU no està ara forta en els sondejos. Causa: el cansament amb les mesures contra la pandèmia, casos de corrupció en la compra de mascaretes i material, i falta d’un hereu indiscutit. Al gener la CDU va elegir president i successor –després d’un anterior intent fallit– Amin Laschet, també centrista i president de Renània del Nord-Westfàlia, el ‘land’ més poblat. Però Laschet ha resultat menys apreciat a les enquestes que el president de Baviera i líder de la CSU, el germà partit bavarès, Markus Söder. I fins a la matinada de dimarts l’executiva del CDU no va decidir (per 31 vots a 9) que Laschet seria el candidat final a la cancelleria. Söder ha acceptat, però la pugna de les últimes setmanes ha deixat mala boca. I la CDU ha decidit forçada perquè el dia anterior, dilluns, els verds havien elegit candidata única (sempre tenien dos candidats) una activa diputada de 40 anys (Laschet i el candidat socialdemòcrata, Olaf Schloz, són seixantins), que encarna la posada de llarg verda. D’un grup heterogeni de protesta radical als 80 a un partit orientat al centreesquerra pragmàtic que amb la bandera del canvi climàtic disputa al SPD, partit tradicional dels treballadors sindicats, l’hegemonia cultural de l’esquerra. A més, a l’estat del sud de Baden-Württemberg, un dels més rics, els verds governen ja des de fa anys en una coalició, renovada després de les eleccions regionals del març, amb els cristianodemòcrates de la CDU. Els verds ja no generen por i tenen una imatge més contemporània que l’SPD. Les dades parlen. La CDU va tenir una mica més d’un 30% dels vots en les últimes eleccions fa quatre anys i va arribar a un 40% a les enquestes del 2020, però ha baixat el 25% mentre que els verds han saltat del 9,8% al 21%. I una enquesta d’ahir mateix, després dels nous lideratges, prediu un tomb espectacular: els verds pugen fins al 28% i queden primers ja que la CDU es desploma al 23%. ¿Qui governarà Alemanya després de les eleccions del mes de setembre? La repetició de la ‘gran coalició’ CDU-SPD, que ha funcionat bé, sembla gairebé descartada perquè els dos socis creuen que els resta personalitat. La que es creia més probable fins fa poc –la de la CDU amb els verds– ja seria un cert canvi, malgrat que els verds ja van ser fa anys –abans de Merkel– el soci menor d’un Govern de l’SPD. Però ara s’obre l’alta possibilitat d’un canvi de transcendentals conseqüències, que tant si els verds són el partit més votat com el segon, la cancellera sigui la verda Annalena Baerbock, encapçalant l’anomenada ‘coalició semàfor’ amb els ‘vermells’ SPD i els ‘grocs’ del liberal FDP, pròxim a l’empresariat. A Alemanya els governs es formen ja no tant per preferències ideològiques com per la necessitat de formar majories amb programes negociats i pactats (no sense dificultat). I una cancellera verda seria una cosa gairebé revolucionària. Per a Alemanya i per a Europa. Baerbock és tan europeista com Merkel i mostra més fermesa davant la dictadura de Putin i a la Xina. I el seu primer objectiu és lluita eficaç i des del poder contra el canvi climàtic.

¿Una Merkel verda?

Després de les eleccions de setembre, Alemanya pot tenir una cancellera que encarna la llarga marxa del partit ecologista

El més llegit