Al gener vam creure, ingenus, que després de les catalanes del febrer entraríem en un oasi sense eleccions i gaudiríem de certa pausa. Ara, a mitjans d’abril, resulta no només que les eleccions catalanes no han resolt res perquè els independentistes (malgrat la victòria d’Illa) conserven la majoria i no saben respondre la pregunta del llibre de Lenín del 1903 –¿què fer? –, sinó que s’ha obert una dura campanya electoral a Madrid que multiplica la crispació i durarà fins al 4 de maig. I pot ser –pot– que el 26 d’aquell mateix mes comenci una segona campanya catalana. ¿La maleïda cançó de l’enfadós?